S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954. Diputat independent (1958-62), a Algèria fou oficial de l’espionatge francès. El 1972 fundà el partit d’ultradreta Front National, al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent. Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984. El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’escó (reelegit el 2009 i el 2014). El 1987 qualificà l’Holocaust com un “detall de la història”, afirmació que motivà un gran escàndol. Lluny de retractar-se’n, posteriorment ha repetit declaracions de contingut similar, i també contra el musulmans, per les quals li han estat incoats processos per incitació a l’odi racial. El 1995 concorregué a les eleccions presidencials, en les quals aconseguí el 15% dels vots en la primera volta.
Tot i ser suspès de l’activitat pública en 1998-2000 per agressió física, i malgrat produir-se una escissió al partit (1998), el 2002 tornà a concórrer a les presidencials, i aquest cop superà el candidat socialista en la primera volta, amb el 16,8% dels vots, si bé en la segona volta al mes següent sofrí una aclaparadora derrota davant Jacques Chirac. L’any 2011 la seva filla, Marine Le Pen (Neuilly-sur-Seine, Nanterre, 5 d’agost de 1968) fou elegida per rellevar-lo en la presidència del partit. Partidària d’una estratègia menys estrident, s’enfrontà reiteradament al seu pare a causa de les seves declaracions racistes, antisemites i favorables al règim de Vichy, i després de suspendre'l de militància al maig del 2015, l'expulsà del FN a l'agost.