i Sergi Belbel i Coslado | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Sergi Belbel i Coslado

Teatre
Sergi Belbel i Coslado
© TNC
teatre teat
Autor dramàtic i director.
Terrassa, Vallès Occidental, 29 de maig de 1963

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (1986), on també s’inicià en l’activitat teatral. Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minim mal Show (1987).

Ha escrit i dirigit, entre altres obres: Elsa Schneider (1987, premi Ignasi Iglésias), Òpera (1988), En companyia d’abisme (1988), Tàlem (1989), Carícies (1991; versió cinematogràfica de V. Pons 1999), Després de la pluja (1993, premis Crítica Serra d’Or 1994, Nacional de literatura dramàtica de la Generalitat de Catalunya, 1995, i Molière 1999 a la versió francesa), Morir (1994; Premi Nacional de literatura dramàtica 1996; versió cinematogràfica de V. Pons 1998), Sóc lletja (amb J. Sánchez, 1997), La sang (1998), El temps de Planck (1999), Forasters (2004, premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral, i del qual Ventura Pons en feu una versió cinematogràfica l’any 2008), Mòbil (2006), A la Toscana (2007) i Fora de joc (2010).

Ha destacat també en la direcció (Desig, premi de la Crítica 1991; L’habitació del nen, de J.M. Benet i Jornet; L’estiueig, de C. Goldoni, Premi Nacional de cultura 2000; Dissabte, diumenge i dilluns, d’E. De Filippo, 2003, premi Ciutat de Barcelona; Les falses confidències, de P. de Marivaux, 2005; En Pólvora, d’À. Guimerà, 2006; L’inspector, de N. Gogol’, 2009; Agost, de Tracy Letts, 2010; El mercader de Venècia, de W. Shakespeare, 2012; El crèdit, de Jordi Galceran, 2013; Els dies feliços, de Samuel Beckett, 2013; Caiguts del cel, de Sébastien Thiery, 2015; La senyora Filomena i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, 2018; Sàpiens, de Roc Esquius, 2018, i Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, 2018 (premi Butaca 2019 a la millor direcció).

Ha fet guions de sèries de televisió (Secrets de família, 1995, Nissaga: l’herència, 1999; Ivern, publicat com a novel·la el 2002; Sin identidad, 2014-15; Si no t’hagués conegut, 2018) i ha col·laborat en guions cinematogràfics.

De ritme molt àgil, ambient quotidià i centrades en conflictes i obsessions personals, diverses de les seves obres, especialment Després de la pluja i Carícies, han estat traduïdes (versions al neerlandès, el noruec, el portuguès, el suec, l’italià, el francès, l’anglès, el castellà, el danès i l’alemany) i representades fora dels Països Catalans. El 2017 la Comédie Française programà Après la pluie, primera obra d’un dramaturg català representada en aquest teatre.

Des del 1988 és professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre. El mes de març del 2005 fou nomenat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en substitució de Domènec Reixach. El juny del 2013 cessà en el càrrec, en el qual fou rellevat per Xavier Albertí.

Data de revisió: 
2019-07-15
Llegir més...