Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’

Exterior de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont

© JoMV

Centre de recerca paleontològica, situat a Sabadell, creat l’any 1969 per la Diputació de Barcelona, a instàncies del seu fundador i aleshores catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona, Miquel Crusafont i Pairó, i integrat el novembre de 2008 a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Durant la seva existència acollí la col·lecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques. La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres, que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment també ho feren l'Oreopithecus i el pierolapitec, el qual hom identificà com a nou tàxon. Altres línies d’investigació són l’estudi de dinosaures i altres vertebrats mesozoics, recerca en la qual fou destacable la col·laboració d’investigadors del Museu de la Conca Dellà, a Isona, amb les importants troballes de material esquelètic, ous i icnites de diversos grups de dinosaures al Maastrichtià de la conca d’avantpaís subpirenaica, d’una banda, i les col·laboracions amb equips de la Universitat de València s’orienten cap a la caracterització taxonòmica, estratigràfica i paleoecològica del Cretaci del SE de la Península, d’una altra. Finalment, cal esmentar la recerca sobre la bioestratigrafia del Terciari i del Quaternari basada en l’estudi de rosegadors, com també estudis evolutius i paleoclimàtics de gran escala al Cenozoic i els estudis d’evolució humana basats en la fauna del final del Pliocè i el principi del Plesitocè al sud de la Península, que inclou restes de mamífers i homínids. A banda del fundador, entre els investigadors de l’Institut hom pot esmentar Salvador Moyà i Solà, Meike Köhler López i Josep Gibert i Clos.