Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo. Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge. Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals (referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc.) per a crear un univers paral·lel, banal i tràgic, d’acusada idiosincràsia. Moltes de les seves obres s’inscriuen en l’anomenada “dramatúrgia de la sostracció”, que es basa en l’opacitat, l’enigma i la indeterminació
D’entre les obres estrenades (part de les quals han estat també publicades) destaquen: Libración (1994, premi de la Crítica), Berna (1994), La festa (1994), Jòquer (1995), Accident (1996, premi de la Institució de les Lletres Catalanes 1997), Apocalipsi (1998), Dotze treballs (1998), Privado (1998), La cita (1999, presentada al Festival Internacional d’Edimburg), La venda (1999), Passatge Gutenberg (2000, premi Crítica de l’Ajuntament de Barcelona al millor text dramàtic), Más extraño que el paraíso (2001), El gat negre (2001), El aniversario (2001, premi Born de l’ajuntament de Ciutadella al millor text teatral 1999), Et diré sempre la veritat (2002), Aquel aire infinito (2003, Premio Nacional de Literatura Dramática l’any 2010), Vianants (2004), Barcelona, mapa d’ombres (2004, premis Butaca al millor text teatral i Ciutat de Barcelona de Teatre del 2004 i premi Max 2007), Occissió (2005), La cantant calba al Mc Donald’s (2006, Premi Nacional de Cultura de teatre 2007), Après moi le déluge (2007, el text del qual rebé la Lletra d’Or del 2008), El bordell (2008) i Fronteres (2014). Ha adaptat també Troilus i Cresida (2002), de W. Shakespeare, i El pes de la palla (2004), de T. Moix. L’any 2010 guanyà per segon cop el premi Born amb El temps. L'any 2014 el seu text Boira rebé el primer premi Frederic Roda de teatre dins els premis de la Nit de Santa Llúcia.
Han dirigit obres seves, entre d’altres, Lurdes Barba i Rodríguez, Xavier Albertí i Gallarti i Paco Zarzoso, amb el qual l’any 1995 cofundà la Companyia Hongaresa de Teatre i ha escrit conjuntament Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), estrenades per aquesta companyia i dirigides per ella mateix. Reconeguda internacionalment, el 1999 estrenà a Pisa Le testimone, text per a dansa amb coreografia de Caterina i Carlota Sagna.