Monika Zgustová

(Praga, 22 de març de 1957)

Monika Zgustová

© Ministeri d'Exteriors de la República Txeca

Escriptora.

Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família. Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista. Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B. Hrabal, M. Kundera, V. Havel, J. Seifert, K. Siktanc, K. Čapek, J. Škvorecký, A. Akhmatova, M. Cvetaeva, I. Babel, F. Dostojevskij, B. Okudjava, A. i B. Strugatski. Les seves versions l’han fet mereixedora, entre d’altres, dels premis Crítica Serra d’Or (1989), Ciutat de Barcelona (1995) i de les Lletres Catalanes (1995).

És autora dels recull de narracions La dona dels cent somriures (2001) i Contes de la lluna absent, guardonat el 2009 amb el premi Mercè Rodoreda; de les novel·les Menta fresca amb llimona (2002), La dona silenciosa (2005), Jardí d’hivern (2009), La nit de Vàlia (2013, premi Joaquim Amat-Piniella 2014) i Les roses de Stalin (2016); de la biografia de Bohumil Hrabal Els fruits amargs del Jardí de les delícies (1996); de l’obra Vestides per a un ball a la neu (2017), reportatge sobre dones internades als camps del gulag, i de la biografia La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí (2018). És també autora d’una versió teatral de Osudy dobrého vojáka Švejka za svétove váky (‘Les aventures del bon soldat Švejk’, 1999), de J. Hasek.

En 1989-99 fou agregada de premsa i traductora-intèrpret del president txec (fins el 1991 txecoslovac) Václav Havel. Col·labora amb articles d’opinió a la premsa diària (La Vanguardia, El País, Avui, Ara, etc.) i ha fet conferències sobre aspectes diversos de l’Europa Central en universitats i centres culturals dels EUA i europeus. El 2004 rebé el premi Masaryk “Gratias Agit“ de l’estat txec.