Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972. Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975. Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares (1976), Crónicas granadinas (1978), De la luna y el sol (1980), Si estuvieran abiertas todas las puertas (1981), Cuadernos de coplas (1985), una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo (1992) i Forma de ser (1994), entre d’altres. Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El color de la vida i el 2000, De lo perdido y otras coplas .