Llicenciat en dret (1942). Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal. Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana, en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu (1949-54). Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi, A. Fanfani i M. Scelba: ministre de transport (1966-68), ministre d’educació (1972-73), portaveu del Parlament (1975-83) i ministre de l’interior (1983-87).
Després d’un breu pas per la presidència del parlament (abril-maig 1992), rellevà Francesco Cossiga en la presidència de la república entre el 1992 i el 1999, càrrec en el qual fou succeït per Carlo Azeglio Ciampi. Des del 1999 fou senador vitalici en qualitat d’expresident de la república.