Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km. En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal. El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies R16, una estació a l’Aldea (Baix Ebre), en principi de caràcter provisional. Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa. Altres empreses que participaren en el projecte foren Caf, Sepsa i Stone Ibérica.
Algunes de les seves característiques bàsiques són: amplada de via, 1.668 mm; tensió d’alimentació, 3.000 V de corrent continu; potència en règim continu, 5.400 kW; un pes en buit de 392,26 tones i de 421,5 tones amb càrrega normal. Quant als frens, té dos dispositius, un d’elèctric (reostàtic) i un altre de pneumàtic. Circula amb dos caps tractors als extrems i vuit vehicles remolcats, una velocitat màxima de 225 km/h (bé que la velocitat mitjana real és d’uns 120 km/h) i alts nivells de confort, amb serveis de restauració i premsa, espais reservats per a equipatges voluminosos, telèfon públic i espai per a telefonia mòbil. L’aspecte exterior és similar al de l’AVE, però amb els distintius corporatius de Grans Línies. El gener del 2020 entrà en servei un tram de 64 km entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i l’estació Camp de Tarragona. La nova variant posava fi al tram de via única entre Vandellòs i Tarragona i connectava el Corredor Mediterrani amb l’alta velocitat, però fou criticada per prescindir de l’estació de Tarragona, que se situava a 12 km del nou traçat, i també d’altres poblacions de la costa.