Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998. El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París. En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades (dues en pista coberta i tres a l’aire lliure). Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla (1999), el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent en la distància als Jocs Olímpics del 2000 i fou campió d’Europa el 2002. L’any 2005 anuncià la seva retirada per al 2006.