Doctor enginyer de camins, canals i ports, fou col·laborador dels serveis d’estudis de Banca Catalana, i treballà a la Direcció General d’Urbanisme. Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d’urbanisme i ordenació del territori (1989-92) i com a professor titular de legislació urbanística (1992-95) de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, fou escollit alcalde d’Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident (1987-94) i president de la Diputació de Girona (1994-96), i president del Consorci de la Costa Brava (1994-96) i de l’Associació Catalana de Municipis i Consells Comarcals (1995-96).
El juny del 1996 fou nomenat conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i el 1997 conseller de Política Territorial i Obres Públiques. L’any 2001 abandonà el càrrec, i des d’aleshores assumí diverses funcions en el si de CDC, en ple procés del relleu de Jordi Pujol al capdavant del partit. Entre el 2002 i el 2004 fou secretari general adjunt de CDC i també de la federació Convergència i Unió. Després del pas de la federació a l’oposició, fou senador i ocupà la presidència del Grup de CiU al Senat (2004-08).
En les eleccions generals del 20 de novembre de 2011 fou elegit diputat al Congrés espanyol per Barcelona. Després de la ruptura de CiU (juny del 2015), fou portaveu de CDC al Congrés i a l’octubre anuncià la retirada de la política després de les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre. President de la Fundació Cercle d’Infraestructures (2004-21), l’abril del 2016 assumí la direcció del projecte d’enllaç del Trambesòs i el Trambaix impulsat per l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau. El setembre del 2018 el Ministeri de Foment el designà coordinador de plans d’actualització de Rodalies de Catalunya.