Filla de l’editor Josep Vergés, es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista. S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga.
Coguionista d’Un parell d’ous (1984), de Francesc Bellmunt, el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom, que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya 1991 a la millor òpera prima. El 1994 dirigí el seu segon film, Souvenir, i el 2004 estrenà el llargmetratge Iris.
Ha dirigit també els documentals El Pavelló de la República (1992), premi de la Generalitat al millor vídeo de l’any, Barcelona, Positif et Négatif, Alberti, un poeta en la calle (1995), Federico García Lorca en Cadaqués (1998) i L’eixample Cerdà: Illes en xarxa (2009), entre d’altres.
Paral·lelament, ha dirigit la sèrie televisiva Para qué sirve un marido (1996-97), la minisèrie Històries de família (2001), sobre la immigració a la comarca del Maresme, coproduïda per TVC i la cadena francoalemanya Arte, i el telefilm musical Tic Tac (1997).
També ha fet incursions en el món del teatre dirigint obres com Fes córrer la veu! (1999). Dirigí l’escenografia de l’arribada a Empúries de la flama olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) i El somni de l’aigua, per al Pavelló de Catalunya a l’Exposició Universal de Saragossa (2008).
Ha escrit els treballs “Femenino singular” (La mitad del cielo. Directoras españolas de los años 90, 1998) i “La torre de sal” (Cuentos sin cámara, 1999).
Imparteix docència cinematogràfica a les universitats Pompeu Fabra, Ramon Llull i Menéndez Pelayo i a l’ESCAC. Fou vicepresidenta de l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (1994-98). El 2009 ingressà al plenari del CoNCA, del qual dimití el novembre del 2011 junt amb nou membres més.
L’any 1998 rebé el premi Ciutat de Barcelona d’audiovisuals. El 2021 fou nomenada Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, entitat li atorgà el premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2024.
Bibliografia
- Baulies, C. i Vall, P.: “Ventura Pons i Rosa Vergés, entrevistats”, Cultura, núm. 73, 1995, p. 10-19.
- Camí-Vela, M.: Mujeres detrás de la cámara. Entrevistas con cineastas españolas de la década de los 90. Ocho y medio. Libros de Cine. Madrid 2001, p. 184-192.
- Còdol, C.: “Entrevista”, El Temps, 3-9.08.2004, p. 42-43.
- Piñol, R.M.:“Rosa Vergés”, Història gràfica de Catalunya dia a dia 1994. Edicions 62, Barcelona 1995, p. 184-185.