Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington (1971-73). El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre. El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit. El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar. Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’acostament als països de l’Europa Occidental. El seu programa polític incloïa l’increment del comerç exterior, l’enfortiment de les relacions amb l’OTAN i l’aplicació per ingressar a la Unió Europea. Durant el seu mandat com a president inicià una aproximació a l’espai turcomà (les repúbliques exsoviètiques del Caucas i d’Àsia central), oferint el seu model d’estat, basat en un govern secular, a països de majoria musulmana.