i Victòria Camps i Cervera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Victòria Camps i Cervera

Filosofia
filosofia filos
Filòsofa.
Barcelona, 1941

Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha exercit de professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972, d’on el 1986 obtingué la càtedra d’ètica i fou vicerectora del 1990 al 1993. Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i hi presidí la comissió de continguts televisius. Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid (1993-96) i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona (1998) i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2001). Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries. És autora, entre altres obres, de Los teólogos de la muerte de Dios (1968), Pragmática del lenguaje y filosofía analítica (1976), La imaginación ética, (1983), Ética, retórica, política (1988), Virtudes públicas (1990, premi Espasa de Ensayo), Paradojas del individualismo (1993), Los valores de la educación (1994), El malestar de la vida pública (1996), El siglo de las mujeres (1998), Manual de civisme (1998, amb Salvador Giner), Qué hay que enseñar a los hijos (2000), Una vida de calidad (2002), La voluntad de vivir (2005) i Hablemos de Dios (2007). Ha dirigit una Historia de la ética en tres volums (1988, 1989, 1992). El 2008 li fou atorgat el Premio Internacional Menéndez Pelayo.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...