i Stefano Maria Cingolani | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Stefano Maria Cingolani

Historiografia    Literatura
història hist i literatura lit
Filòleg i medievalista italià.
Roma, 7 de desembre de 1956

Llicenciat en filologia romànica el 1981 amb la tesi Per un’edizione critica del trovatore Bernart Martí per la Universitat de Roma La Sapienza, on es doctorà el 1987 amb la tesi Le Vite di Sant’Alessio. Studio sulla letteratura religiosa in versi francesi fra XI e XII secolo, ha estat professor de la Universitat de Roma Tor Vergata (1989-2000) i professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra en 1994-99 i el 2000. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d’estudis sobre èpica, novel·la i hagiografia francesa, sobre lírica trobadoresca i italiana, dels quals cal esmentar Le storie dei Longobardi. Dall’origine a Paolo Diacono (1995) i, especialment, sobre literatura i història catalanes medievals, centrats en la construcció i la legitimació del poder, la identitat política i social de la Catalunya medieval i la història política de la Corona d’Aragó, sobretot a la baixa edat mitjana, recerques que ha basat en un gran nombre d’edicions crítiques de documents i d’obres literàries medievals.

Entre molts altres títols, ha publicat Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest; El somni d’una cultura: «Lo somni» de Bernat Metge (2002) i l’edició crítica d’aquesta obra (Lo somni, 2006); Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica (2006); La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana des del segle X al XIV (2006, premi Crítica Serra d’Or 2007); la biografia Jaume I. Història i mite d’un rei (2007), a partir de la mateixa Crònica; la biografia de Pere II de Catalunya-Aragó, Pere el Gran. Vida, actes i paraula (2010); Diplomatari de Pere el Gran. 1. Pergamins i cartes (1258-1285) (2011); Eivissa i Formentera entre dos regnes (1285-1298), en col·laboració amb Antoni Ferrer Abártzuza (2012, premi Nit de Sant Joan de l’Institut d’Estudis Eivissencs); Els annals de la família rivipullense i les genealogies de Pallars-Ribagorça (2012); Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària (2014); Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner (2015); Diplomatari de Pere el Gran. 2. Política exterior i relacions internacionals (1260-1285) (2015); La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) (2015, amb Sergi Grau Torras i Eduard Berga Salomó); L’herètica pravitat a la Corona d’Aragó: documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324), 2 vol. (2015); L’infant Pere i la comtessa Joana de Foix. Rituals i política al voltant de la mort (2019), i Epistolari. Pere III el Cerimoniós (2020). També és autor de col·laboracions en obres col·lectives, entre d’altres el volum I de la Història de la literatura catalana, dirigit per Lola Badia, i Pseudohistòria contra Catalunya (2020). L’any 2019 publicà el poemari Ho veig per la veu.

Ha participat en el portal d’internet La historiografia a la Corona d’Aragó, de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (Universitat d’Alacant, 2004) i en la direcció de les col·leccions “Monuments d’Història de la Corona d’Aragó” i “Biblioteca dels Monuments d’Història de la Corona d’Aragó” de la Universitat de València, i en la coordinació del simposi internacional Jaume I: rei conqueridor, rei legislador, rei historiador (2008, amb David Garrido). L’any 2015 comissarià l’exposició “El temps dels almogàvers. La Crònica de Ramon Muntaner”, al Museu d’Història de Catalunya.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2020-02-21

Llegir més...