Estudià dansa clàssica amb Carmen Roche i Víctor Ullate. El 1978 ingressà a l’escola d’Arts Escèniques Mudra de Maurice Béjart. Vinculada en 1982-90 al Nederlands Dans Theatre, amb el qual representà coreografies de Jiri Kylián i Nacho Duato, el 1988 rebé el premi Zilveren Theatre Dans Prijis per la seva interpretació de Bolero i Arenal , de Duato. Del 1990 al 1996 fou la ballarina principal de la Compañía Nacional de Danza i a partir del 1997 dirigí IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre integrada per postgraduats d’aquest centre. En pocs anys, Allard convertí IT Dansa en una de les formacions capdavanteres de la dansa catalana, amb un ampli repertori coreogràfic de peces de N.Duato ( Jardí tancat ), T.Fabre ( Còmplices ), O.Naharin ( Passomezzo ), R.Oller ( Violeta II ), J.Kylián ( Evening songs ), R.Horta ( Wolfang Bitte ) i W.Wandekeybus ( Hands ), entre d’altres. Com a coreògrafa, creà Elle et Alie (1995), Poco a poco (1996) i En forme de soi (1999), aquesta darrera estrenada per IT Dansa.