i Abdullah Öcalan | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Abdullah Öcalan

Política
ciències polítiques polít
Polític i líder kurd.
Omerli, Urfa, 4 d’abril de 1948

Nascut al si d’una família camperola, es formà a Omerli, on treballà en l’agricultura durant uns quants anys. El seu interès per la política el portà a estudiar a l’Escola de Ciència Política d’Ankara, on s’especialitzà en l’àmbit del socialisme i els problemes del poble kurd. S'implicà directament en política al principi dels anys setanta, que participà activament en el moviment estudiantil, del qual aviat es convertí en líder. L’any 1973 fou arrestat, i posteriorment fou alliberat. El 1975 tornà al Kurdistan, i publicà un pamflet anomenat El Manifest , que sintetitzava la seva visió sobre la revolució al Kurdistan. Al novembre del 1978 fundà el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), d’orientació marxista leninista. El Manifest fou adoptat com a programa fundador del PKK. Al novembre del 1978 fou elegit secretari general del PKK i es convertí en el líder indiscutible del moviment. El 1979 viatjà al Líban, on creà una acadèmia d’entrenament polític i militar. L’any 1980, arran de la presa del poder a Turquia per part de les forces armades, començà una onada de violència al Kurdistan, i el PKK inicià un període d’intensa preparació política i militar. Al segon congrés del PKK (1982), Öcalan decidí el seu retorn al Kurdistan i ordenà l’inici de la lluita armada contra les forces turques. Des del 1984, liderà, a través del PKK, la guerra de guerrilles contra l’exèrcit turc al sud-est de Turquia. L’any 1999, el conflicte havia provocat la mort d’unes 30 000 persones. Öcalan es fugà, i residí durant un temps a Síria, que finalment l’expulsà del seu territori (octubre del 1998). Al febrer del 1999, fou arrestat per un comandament turc a Kenya, i posteriorment fou empresonat i jutjat pel Tribunal de Seguretat de l’estat turc. Malgrat el seu penediment, el 29 de juny de 1999 fou condemnat a mort, acusat de separatisme i traïció. Posteriorment, però, la seva execució fou ajornada. A l’octubre del 2002 li fou commutada la pena de mort per la de cadena perpètua. Al març del 2003 el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminà que el judici d’Öcalan havia estat irregular, sentència confirmada al maig del 2005. Tot i que el veredicte no era vinculant, posava en dificultats les autoritats turques, ja que des de l’any 2000 havien dut a terme reformes penals i judicials per tal que Turquia fos acceptada com a candidata a la UE. Des del seu confinament a l’illa d’Imrali, a la mar de Màrmara, al setembre del 2006, cridà el seu partit, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), a abandonar la lluita armada. Al principi del 2007, el seu estat de salut s’havia deteriorat molt, fet que comportà denúncies al govern turc per enverinament.

Col·laboració: 
JCE
Llegir més...