Jaume Cela i Ollé

(Barcelona, 14 d’agost de 1949)

Escriptor i pedagog.

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil. En destaquen L’estrella que volia tenir cua (1991), Un cas com un piano (1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil), Una història cap-i-cua (1992), El gegant panxut (1992), Xerraires impenitents (1995, premi Marià Vayreda), Hola Pep! (1997, premi El Vaixell de Vapor), El cel té un problema (1997), Quin parell (1998, premi Josep M. Folch i Torres 1997), Silenci al cor (1999, premi Abril), Hi ha coses que són de mal perdre (2000), Un nou horitzó (2001), Camí de tornada (2001), Els vents de la fortuna (2003), El blanc que m’acull (2003), Uns dies amb sir William (2003), El Centaure (2004), L’herència (2005, premi Vaixell de vapor), Abans de néixer, després de morir (2006, premi Ciutat d’Olot), El temps que ens toca viure (2008) i Set raons per estimar els meus pares (2010, premi Vaixell de Vapor).

També ha escrit diversos llibres de pedagogia com Amb veu de mestre: un epistolari sobre l’experiència docent (1993), Lletra petita (1996) i El tractament de la diversitat a les etapes infantil i primària (1997). Ha aplegat les seves experiències i opinions com a mestre en Calaix de mestre. El 2008 rebé la Creu de Sant Jordi.