Es dedicà a la docència i a la recerca a les universitats de Columbia (1942-47) i Harvard (des del 1947), i ocupà alts càrrecs d’assessoria en organismes militars (Laboratori de Los Alamos, 1943-45; exèrcit de l’aire, 1947-50; OTAN 1958-59, etc.). El 1989 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció de la tècnica de separació per camps oscil·latoris, destinada a desplaçar els àtoms d’un nivell d’energia a un altre.