El 1962 la seva família anà a viure a Nova York. Posteriorment retornà a la República Dominicana i estudià dret a la Universidad Autónoma de Santo Domingo (UASD), on es doctorà el 1978. Deixeble de Juan Bosch, seguí aquest quan se separà del Partido Revolucionario Dominicano (PRD) i en la fundació del Partido de la Liberación Dominicana (PLD) el 1973, de tendència liberal, del qual fou elegit membre del Comitè Central (1985), del Comitè Polític (1990) i president (2002, reelegit el 2007). El 1996 guanyà en les eleccions a la presidència de la República, i durant el seu mandat (1996-2000) donà suport a la creació d’empreses, a la captació d’inversions de l’exterior i prioritzà amb èxit la contenció de la inflació. Impulsà la signatura d’un Tractat de Lliure Comerç amb el CARICOM i països de l’Amèrica Central. El fort creixement econòmic, però, tingué poca incidència en la disminució de l’atur i en el poder adquisitiu dels dominicans, cosa que el portà a ser derrotat en les eleccions del 2000 davant del candidat del PRD Hipólito Mejía. El 2004, però, en recuperà la presidència. S'enfrontà amb èxit a les conseqüències d’un frau bancari de grans proporcions i promogué la difusió de les noves tecnologies de la informació, especialment en l’educació. Tot i les mesures d’austeritat, fou reelegit per a un tercer mandat el maig del 2008.