Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín. Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país. El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang (‘Melca roja’, 1988) —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao (‘Operació puma’, 1989), Ju Dou (1990) i Fahong Denglong gaogao (‘Les llanternes vermelles’, 1991). Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia (‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992), Houzhe (‘Viure’, 1993) —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes—, Shanghai Triad (1995), Keep Cool (1997), Yi ge dou bu neng shao (‘Ni un de menys’, 1999) —pel·lícula que obtingué el Lleó d’Or al Festival de Cinema de Venècia— i Wode fuqin muqin (‘El camí a casa’, 1999). Després de dirigir la comèdia Xingfu shiguang (‘Temps feliços’, 2001), inicià amb Ting xiong (‘Heroi’, 2002) una reeixida línia d’espectaculars superproduccions històriques, barrejant l’èpica i les arts marcials, prosseguida amb Shi mian mai fu (‘La casa de les dagues voladores’, 2004), Qian li zou dan ji (‘Cavalcant tot sol milers de milles’, 2005), Man cheng jin dai huang jin jia (‘La maledicció de la flor daurada’, 2006) i Sang quiang pai an jing qui (‘Una dona, una pistola i una botiga de fideus’, 2009). Fou també el director de les emissions televisives de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Pequín (2008).