Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball. La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement. Entre les seves exposicions destaquen Material humà (1981), Entropia (1986), Dinosaures-Pertorbacions irreversibles (1987), Europa. Arqueologia del rescat (1989), Bildung: la imatge del pensament (1990), La línia de Portbou (1991), Hotel Europa (1997), La paraula i el món (1998), Wart war (2000), Wooden House, Iron Bed, Straw Hat (2001), Conjunciones & copulativas (2002), i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-1996. Amb l’exposició Camp de la Bota (2004) treballà la memòria en els àmbits personal i col·lectiu, amb l’oblit com a element que pot modelar-se de formes diferents.