i Margaret Atwood | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Margaret Atwood

Literatura
literatura lit
Escriptora canadenca.
Ottawa, Canadà, 18 de novembre de 1939

Estudià a la Universitat de Toronto, on es graduà en literatura el 1961. Després d’ampliar estudis a Harvard, des del 1965 fins al final dels anys vuitanta ensenyà en diverses universitats canadenques, dels Estats Units i d’Austràlia. Presidí el Sindicat d’Escriptors del Canadà (1981-82) i el PEN Club del Canadà en llengua anglesa (1984-86). Començà publicant poesia (Double Persephone, 1961; The Circle Game, 1964, premi del Governador General; The Animals in That Country, 1968) i el 1969 publicà la primera novel·la, The Edible Woman, inici d’una obra que l’ha portat a ser considerada una de les principals veus de la narrativa en llengua anglesa contemporània. Superposant i barrejant temàtiques molt diverses amb una acurada visió de la natura i el tractament de les alienacions i la irracionalitat, utilitza sovint els gèneres fantàstic i la ciència-ficció. Entre els títols posteriors cal esmentar les novel·les Surfacing (1973), Lady Oracle (1976) i Life Before Man (1980). Amb la distòpica The Handmaid’s Tale (1986) aconseguí un gran ressò, reforçat per la versió cinematogràfica de la novel·la de Volker Schlöndorff (1990) i, sobretot, per la sèrie televisiva de Bruce Miller (2017). Altres novel·les són Cat’s Eye (1989), Alias Grace (1998), The Blind Assassin (2000, premi Booker), la trilogia formada per Oryx and Crake (2003), The Year of the Flood (2009) i Maddaddam (2013), The Penelopiad (2005), The Heart Goes Last (2015), Hag-Seed (2016) i la seqüela de The Handmaid’s Tale, The Testaments (2019), amb la qual guanyà, compartit, el premi Booker per segona vegada. De la seva producció sobresurten també els reculls de narracions Dancing Girls (1977), Bluebeard’s Egg (1983), Wilderness Tips (1991), Good Bones and Simple Murders (1994), The Tent (2006), Moral Disorder (2006) i Stone Mattress (2014); els poemaris The Journals of Susanna Moodie (1970), Interlunar (1984), Morning in the Burned House (1995) i The Door (2007); els assaigs Survival. A Thematic Guide to Canadian Literature (1972), Second Words (1982) i Negotiationg with the Dead (2002), i les obres de no-ficció Writing with Intent (2005), Payback. Debt and the Shadow Side of Wealth (2008), In Other Worlds. SF and the Human Imagination (2011) i On Writers and Writing (2015). Ha rebut, entre d’altres, els premis Príncipe de Asturias de les lletres (2006), Nelly Sachs (2010), Franz Kafka (2017) i el premi de la Pau dels llibreters alemanys (2017). S’ha distingit per la seva activitat a favor dels drets humans i dels animals, i com a mitjancera del món cultural francocanadenc.

Col·laboració: 
ICG
Llegir més...