i Lluís Anton Baulenas i Setó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Anton Baulenas i Setó

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 21 de setembre de 1958

Es llicencià en filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament fins el 1987. Aquest any abandonà la docència per dedicar-se exclusivament a la literatura, combinant la creació literària, les col·laboracions a la premsa i, durant els primers anys, les adaptacions per al gran públic dels clàssics medievals catalans. Publicà Qui al cel escup (1987), Sus scrofa (1988), Neguit (1988) i Càlida nit (1990, premi Documenta 1989), narracions o novel·les dominades per elements esperpèntics i marginals. Posteriorment ha publicat novel·les de base històrica: Noms a la sorra (1995), Alfons XIV, un crim d’estat (1997), El fil de plata (1998, premis Carlemany 1998 i Crítica Serra d’Or 1999), La felicitat (2001, premi Prudenci Bertrana 2000), Amor d’idiota (2003), Per un sac d’ossos (2005, premi Ramon Llull), Àrea de servei (2007), El nas de Mussolini (2009, premi Sant Jordi 2008), Quan arribi el pirata i se t’emporti (2013), La vostra Anita (2015), Amics per sempre (2016, premi Ciutat d’Alzira) i Els camins de la Rut (2019). Dedicat també un temps al teatre, d’aquest període sobresurten obres com Melosa fel (1993, premi Ciutat d’Alcoi 1989), El pont de Brooklyn (1995, premi Ciutat d’Alcoi) i Trist, com quan la lluna no hi és (1995). L’any 2004 publicà l’assaig El català no morirà. És també autor dels guions de les pel·lícules de Ventura Pons i Sala Anita no perd el tren (2001), a partir del seu relat Bones obres; Amor idiota (2005), basat en la novel·la de títol similar, i A la deriva (2009), adaptació d’Àrea de servei.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2019-10-28
Llegir més...