Guanyador de set medalles als Jocs Olímpics de Seül el 1988; cinc de les quals foren d’or, en les proves de 50 i 100 m lliures i tres més en els relleus 4 × 100 i 4 × 200 m lliures i 4 × 100 m estils. Ja havia guanyat una medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 en el relleu 4 × 100 metres lliures, i set medalles en el campionat del món de Madrid del 1986. El 1991, en el campionat del món celebrat a Perth, aconseguí tres medalles d’or i una d’argent, per la qual cosa esdevingué el capità indiscutible del poderós equip nord-americà present en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992; però el fet d’aconseguir una sola medalla d’argent en els 50 m lliures marcà el final de la seva carrera. Amb 2,01 metres d’alçada, fou el primer en nedar els 100 m lliures per sota del 49 segons, i aconseguí batre onze rècords del món.