De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana (les tauromàquies i les escenes de taverna) com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art. La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anul·la, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món. El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero (plaza Botero), amb 23 peces. El 2005 exhibí una sèrie de pintures a partir de fotografies i filmacions de tortures al centre de detenció d’Abu Ghraib, a l’Iraq.
Gat, escultura de Botero a la Rambla del Raval de Barcelona
© Lluís Prats
Pintor i escultor colombià.