Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques. Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l' Energia . Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera. Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització. Es construïren dues llançadores però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat al novembre del 1988. Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes pressupostaris.