Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona. Fou ordenat prevere el 1957. Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà. El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor (1993) en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII: La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 (1994). A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Diocesà (1960-90), on també fou el responsable d’estudis (1996-2000). Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona (1969-77 i 1986-96) i rector del Seminari Major Interdiocesà (1988-99), amb seu a Barcelona, que aplega seminaristes de Tarragona, Solsona, Girona, Urgell i Vic. Del 1988 al 2011 fou professor d’història de l’Església de l’Institut de Teologia, primer, i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, després, i degà a la Facultat de Teologia de Catalunya (1994-2000). Fins el 2005 fou el president de la Societat d’Estudis d’Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya. Pel que fa a la tasca pastoral, entre d’altres, ocupà els càrrecs de vicari general de pastoral (1977-82), fou membre del Col·legi de Consultors (1984-98 i 2003-08), director del Full Parroquial (1986-88), consiliari de la delegació episcopal de Pastoral Familiar (2001-12), director del servei diocesà de formació permanent del laïcat (2005-07) i, des del 2006, membre de la Delegació episcopal d’ecumenisme.
Impartí cursos i conferències sobre la Reforma i l’ecumenisme, i publicà articles de caràcter pastoral (I una terra nova, 1985). Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques (Manuscrits, Revista de Girona, AIEG, Quaderns de Pastoral, etc.). Els seus treballs d’investigació històrica s’han centrat en la revolta catalana del 1640 i el segle XVII en general, i en l’aspecte eclesiàstic. Entre els seus assaigs cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983; la introducció a la primera versió catalana de les obres de Martí Luter, La llibertat del cristià, Comentari al Magníficat i La captivitat babilònica de l’Església (1996); La vocació: seguiment i servei (1997); El papa Joan XXIII, benaurat i benvolgut, i Pau VI i la represa del Concili, tots dos del 2003, i Mossèn Damià Estela, mestre i testimoni (2011).