i Maria Teresa Cabré i Castellví | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Maria Teresa Cabré i Castellví

Lingüística i sociolingüística
Maria Teresa Cabré i Castellví
© Universitat Pompeu Fabra
lingüística ling
Lingüista.
l'Argentera, Baix Camp, 10 de febrer de 1947

Llicenciada en filosofia i lletres (1969) i doctora en filologia romànica (1977) per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora (1970-90) i catedràtica de lingüística descriptiva de català (1990-94). Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació (1994-97), directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) (1998-2000) i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) (1994-2004). S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia. Ha participat en diferents projectes terminològics i ha estat cofundadora de diversos organismes per a la normalització lingüística, entre els quals hi ha el TERMCAT, que dirigí del 1982 al 1988. Del 1993 al 1998 fou també directora de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ingressà el 1989, i el juny del 2014 passà a presidir-ne la Secció Filològica, càrrec per al qual fou reelegida el juny del 2018. Ha publicat, entre d’altres, Ús lingüístic dels grups parlamentaris de 1931 (1979), Lexicologia i semàntica, amb Gemma Rigau (1985), Bases lingüístiques en logopèdia, La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions (1992), Entorn de la paraula (1994) i La terminología. Representación y comunicación (1999). Ha estat la coordinadora del Diccionari de la llengua catalana (1995) editat per l’IEC. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1996), el Premi Internacional de Terminologia Eugen Wüster (2007) i la Creu de Sant Jordi (2015).

Col·laboració: 
JBru
Data de revisió: 
2019-10-31

Llegir més...