Des de la comarca d’origen, el Maresme, s’ha expandit per altres àrees de Catalunya i fins i tot és present a Madrid. De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels dipòsits a termini, superior a la mitjana dels bancs catalans. El 1959 instituí el premi Iluro de monografia històrica, pel qual el 2009 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Aquests any els actius totals sumaven 9.191,184 milions d’euros i el resultat consolidat de l’exercici fou de 15,890 milions d’euros. El nombre d’oficines era de 264 i el d’empleats de 1.119. L’any 2010 acordà amb Caja Madrid i cinc entitats més (una de les quals Bancaixa) la creació d’una nova entitat a través d’un Sistema Institucional de Protecció (SIP), que en principi preservava la marca diferenciada i de la qual representava el 2,1% de la participació. El grup que en resultà donà lloc al desembre al Banc de Finances i Estalvis, el qual inicià les operacions al gener del 2011, entitat que dos mesos després donà lloc a Bankia. Afectada greument per l'afer de les participacions preferents, al desembre de 2013 l'antiga cúpula de l'entitat fou imputada per un presumpte delicte d'estafa. A l'abril del 2014 el control de l'entitat passà a la Generalitat de Catalunya i, d'acord amb les disposicions de la llei de caixes en vigor des del desembre del 2013, l'obra social passà a constituir una fundació (Fundació Iluro), amb seu a Mataró.