Fill d’una família de polítics (el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic), nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares. Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975. Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors. El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana (PUSC), que liderà. El 1990 fou elegit president de Costa Rica. Durant el seu mandat (1990-94) liberalitzà l’economia i refermà les relacions amb els EUA, combaté amb èxit la pobresa i refermà la protecció del medi ambient. Fou succeït en el càrrec per José Figueres, del Partido de Liberación Nacional. L’any 2008 fou imputat en un delicte d’apropiació indeguda de fons públics, pel qual a l’octubre de l’any següent fou condemnat a cinc anys de presó, que per apel·lació, l’any 2011 la condemna fou reduïda a tres anys.