És considerat un dels màxims representants de la figuration libre, terme proposat per l’artista de Fluxus Benjamin Vautier (‘Ben’) l’any 1981, arran d’una mostra a Niça, en què participà també Di Rosa. La seva obra plantejà des del principi la interrelació entre el món de l’art i el de la indústria (la moda, els mitjans de comunicació, el disseny, etc) i el gust pels temes guerrers, violents, barrejant-se dins un món cosmopolita en què conviuen influències de l'art brut amb les del còmic i en menor mesura les dels coetanis americans (K. Haring, Basquiat, el grafit). Sense donar importància al suport pictòric, el dibuix i els colors forts, vius i fluorescents, marquen el ritme d’una història lliure i que pretén ser divertida. Ha participat, entre altres, en la mostra L’èpoque, la mode, la morale, la passion, al Centre G. Pompidou de París (1987), ciutat on el 2002 s’organitzà l’exposició monogràfica Combas 2002 a la galeria Serge Laurent. Posteriorment es feren vuit exposicions en institucions d’arreu de la Provença sota el mateix títol: Une saison Combas (2003).