Professor a Montpeller, Dijon i París, assistí al concili II del Vaticà. Membre de l’Académie Française, escriví La pensée moderne et le catholicisme (1930-55), L’eternité chez Plotin et saint Augustin (1933), L’existence temporelle (1949), Essai sur l’amour humain (1946), Jésus (1957), La vocation de Bergson (1960), Dialogue avec les precurseurs, Profils Parallèles: Pascal-Leibniz Renan-Newman (1970). El 1991 hom publicà una entrevista amb ell, titulada Dieu et la science. Vers le métaréalisme, que obtingué molta difusió dins i fora de França. La seva darrera obra publicada fou Le siècle qui s’annonce (1997), que conté les converses que mantingué amb un periodista sobre temes com l’amor, l’amistat, la misericòrdia, la paciència o el silenci.