Fou un nen prodigi: als sis anys ja actuava en espectacles. Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial. La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres. L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons. En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton.