Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983. Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic. Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb desenllaç.
El seu primer espectacle, Dels Vicis Capitals (1980), fou l’adaptació de tres entremesos mallorquins anònims del segle XVIII. Posteriorment la companyia ha estrenat Agua al siete (1982); les accions al carrer Cubana’s Delikatessen (1983) i Cubanades a la carta (1988); una peculiar versió de La Tempestat (1986), de William Shakespeare; Cómeme el coco, negro (1989 i reestrenat el 2008), producció que obtingué, entre d’altres, els premis de la Crítica de Barcelona al millor espectacle de l’any, el Sebastià Gasch de Music-Hall i el Fotogramas, tots tres el 1989; els premis ADE i Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya el 1990; Cegada de amor (1994; premi de la Crítica de Barcelona, el 1995; premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i premi Butaca, el 1997, i dos premis Max el 1998); l’exposició espectacle Equipatge per al 2000 (1999); Una nit d’òpera (2001); Mamà vull ser famós (2003); De la Gran Via al Paral·lel. Homenatge al Paral·lel i al Mestre Juan de la Prada (2008); Campanades de boda (2012), i el musical Gente Bien (2016), a partir de l’obra homònima de Santiago Rusiñol.
Ha realitzat també espectacles i sèries còmiques per a la televisió: els Grau (1991), Teresina S.A. (1992), popularment conegut com Les Teresines, que aconseguiren un gran èxit, Telecena (1994) i Me lo dijo Pérez (1995).