Vinculada a la Universitat de Vic des dels inicis (com a Estudis Universitaris de Vic), s’ha orientat sobretot cap a temes relacionats amb l’ensenyament i ofereix diverses col·leccions amb la voluntat de contribuir també a la normalització lingüística nacional de les publicacions universitàries i assagístiques: de didàctica (“Didàctica”), pedagogia (“Complements”, “Interseccions”, “Textos Pedagògics”), tècnica (“Tecnociència”) i història i humanitats (“Referències”, “Biblioteca d’Història de Catalunya”, “Biblioteca Universitària/Història”, “Jaume Caresmar”, “Escolis”).
També cultiva un vessant literari (col·leccions “Narratives” i “Reduccions”, aquesta darrera de poesia) i ofereix una col·lecció, “Documents”, que edita preferentment actes de simposis i, des del 2008, “Al dia”, dedicada a temes contemporanis. Publica també les revistes Reduccions, revista de poesia i Cota zero, d’arqueologia i ciències. L’any 1985 creà una productora d’audiovisuals pròpia dedicada a l’ensenyament. Posteriorment potencià la col·lecció “Narratives” i obrí una nova revista especialitzada en estudis sobre Jacint Verdaguer, Anuari Verdaguer. És també destacada l’edició crítica de l’obra completa d’aquest poeta. Fins l’any 2004, la direcció d’Eumo era compartida per Carlota Torrents i Montserrat Ayats, durant els anys que Ricard Torrents exercia, alhora, com a rector de la Universitat de Vic i president d’Eumo.
La substitució de Ricard Torrents en el rectorat comportà canvis en la direcció editorial, des d’aleshores dirigida en exclusiva per Montserrat Ayats (2003). L’any 2011 la Universitat de Vic i el Grup 62 arribaren a un acord sobre la propietat de l’editorial, que passà a estar participada en un 50% per cadascuna de les dues entitats. L’any 2015 recuperà les accions d’Edicions 62 i s’incorporà a 9 Grup Editorial.
Associat amb Eumo, l’any 1984 Jordi Cano i Anton Granero crearen l’estudi de disseny Eumogràfic a partir de la divisió gràfica de l’editorial. En pocs anys l’estudi es diversificà i incorporà, a més de l’edició de llibres, el cartellisme, la identitat corporativa i les noves tecnologies. Destaca en els treballs per a institucions (Institut del Teatre, Ateneu de Vic, Museu de la Música, Mercat de Música Viva de Vic, complex cultural L’Atlàntida, etc.). El 2014 canvià el nom pel d’Eumo DC i el 2015 establí la seu a Barcelona. Ha obtingut diversos premis, entre d’altres el Laus d’Or (2000, 2009), el Daniel Gil de disseny editorial (2004, 2005 i 2006) i el premi d’or dels European Design Awards (2018).