Vida
Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm (El extraño, amb J. C. Díaz de Terán, 1966-67; Obsesión, 1967; La última película, 1967-68) s’integrà en els col·lectius de cinema independent Cine Libre Santanderino (1968) i La Fábrica de Cine de Santander (1970). Instal·lat a Barcelona (1971), fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino, Film Guía i La Mirada. Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out (1973) i Shirley Temple Story (1975-76), i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola (1975-81) i en la Filmoteca de la Generalitat (1981-85).
Al marge de la indústria cinematogràfica escriví, produí i dirigí el llargmetratge en 16 mm Nemo (1977-78), una particular adaptació de Jules Verne, i el 1980 realitzà en règim de cooperativa el film Manderley, que aconseguí estrenar-se comercialment. Es mostrà com un cineasta molt personal i allunyat de les pautes del cinema comercial, trets que mantingué en dues obres posteriors: Més enllà de la passió (1985-86, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor director), i La banyera (1989), dues ambigües intrigues policíaques. Després dirigí dues produccions d’encàrrec, Els de davant (1992-93) i la comèdia No es pot tenir tot (1996).
Per a la televisió feu els telefilms Un amor clar-obscur (1995); A la vida, a l’amor (1997), i Germanes de sang (2001), i les sèries Des del balcó (2001, sis episodis de 55 min.) i La Mari (2002, dos episodis de 90 min.).
És autor dels llibres Diversas filmaciones (1972) i La cosa de Nueva York (1985), a més del treball “Memoria de un visionario” (HC. Historias de Cantabria, núm. 4, 1992, p. 126-144).
Altres films
1968 Primera salida de Leandro Buenabarba a las estructuras (CM).
1969 Reportaje a un consumista (CM).
1970-71 Cobaya (CM).
1976 Homenaje a la Hammer (CM).
1981 Consagración (MM, ep. del llargmetratge Géminis).
1982 ExpOcaña 82 (curtmetratge documental vídeo).
1983 Supongamos... Santander (curtmetratge documental).
1984 El 10 de la plaça Reial (curtmetratge documental vídeo).
1986 Impío (curtmetratge semidocumental vídeo).
1989 “Tots els que cauen” (MM; sèrie Glasnot).
1990 “Eh, Joe!” (CM; sèrie Glasnot).
1991 Pintura y arquitectura (migmetratge documental; sèrie “Made in Barcelona”).
1996 “Mirades profundes” (MM, sèrie Cròniques de la veritat oculta).
1997 No se puede tener todo (llargmetratge).
1998 “Bessons” (MM, sèrie Sota el signe de...).
1999 A la vida, a l’amor (llargmetratge per a televisió).
2000 Des del balcó (sèrie de sis capítols per a televisió).
2001 Germanes de sang (llargmetratge per a televisió).
2002 La Mari (minisèrie per a televisió).
2006 Mirando al cielo (llargmetratge).
2008 Eloïse (llargmetratge)
Bibliografia
- Casas, Q.: Jesús Garay: la línea de sombra, “Nosferatu”, núm. 9, 1992, p. 26-37.
- Saíz Viadero, J.R.: Jesús Garay, cineasta. Tantín, Santander 1990.