Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d’on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l’antiga Unió Soviètica i Albània. Ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa al·legòrica que té el seu origen en la necessitat d’eludir la censura del règim totalitari d’Enver Hoxha, al qual sotmet a crítica. No obstant el caràcter críptic, algunes de les seves obres foren prohibides. Del conjunt de la seva obra novel·lística hom pot esmentar Gjenerali i ushtrisë së vdekur (‘El general de l’exèrcit mort’ 1963), Kështjella (‘El castell’, 1970), Kronik‘ n‘ gur (‘Crònica en pedra’, 1971), Dimri i madh (‘El gran hivern’ 1977), Prilli i thyer (‘Abril trencat’, 1978), Nënpunësi i pallatit të ëndrrave (‘El palau dels somnis’, 1980), Koncert në fund të dimrit (‘El concert d’hivern’, 1988), Dosja H (‘L’informe H’, 1990), Tri këngë zie për Kosovën (‘Tres cants fúnebres per Kosovo’, 1998), Spiritus (1999) i Lulet e ftohta të marsit (‘Fredes flors de primavera’, 2000) i Vajza e Agamemnonit (‘La filla d’Agamèmnon’, 2003), a més de la novel·la La Pyramide (1992), escrita en francès. Ha rebut, entre altres, els premis Mundial Cino Del Duca (1992), el Man Booker International (2005), i el Príncep d’Astúries de les Lletres (2009).