Net del fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, el 1932 emigrà a la Gran Bretanya, on es nacionalitzà el 1939, estudià i es formà com a pintor. El 1944 feu la seva primera exposició individual i entre el 1948 i el 1958 combinà la pintura amb la docència en una escola d’art de Londres.
Després d’uns inicis marcats pel surrealisme, des de la dècada de 1950 s’especialitzà en el retrat psicològic, sobretot en el nu, d’un realisme enigmàtic sense concessions a cap mena d’idealització. El seu estil, que parteix d’una pinzellada gruixuda i densa, ha estat qualificat d’essencialista i pròxim a Ingres. Participà en el pavelló britànic de la XXVIII Biennal de Venècia (1954), juntament amb Ben Nicholson i Francis Bacon, pel qual fou molt influït. També cal destacar l’exposició retrospectiva al Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de Washington, al Musée National d’Art Moderne de París i al Neue Nationalgalerie de Berlín durant els anys 1987 i 1988.
Hom organitzà des de la Tate Britain de Londres una exposició antològica itinerant (CaixaForum, 2002), que reuní un cos molt important d’obres a partir de col·leccions privades i que englobava tota la trajectòria de l’artista.
Entre les obres més destacades hom pot esmentar diversos autoretrats, Girl with a White Dog (1952), Man in a Chair (1985), Large Interior (After Watteau) (1998), After Cézanne (2000) i El pintor sorprès per una admiradora nua (2005). Alguns dels seus retrats, com el de la reina Elisabet II (2001), donaren lloc a controvèrsies. El 1993 rebé l’orde del Mèrit, un dels guardons més prestigiosos de la Gran Bretanya.