Fou alumne de Peter Dreher, Horst Antes i Joseph Beuys. La seva pintura intenta recuperar la memòria històrica del poble alemany, amb una clara intenció d’assumir i superar, moralment i artísticament, els traumes soferts. Els recursos pictòrics que utilitza s’arrelen en la tradició expressionista, per la qual cosa ha estat inclòs dins el corrent anomenat neoexpressionisme alemany. Alguns dels seus quadres més coneguts són La pintura de la terra cremada (1974), La batalla de Hernann (1978) i Sulamith (1983). Ha realitzat també una important obra bibliogràfica. Participà en la Documenta de Kassel els anys 1977, 1982 i 1987 i en la Biennal de Venècia el 1980. L’any 1992 realitzà una exposició a la Fuji Television Gallery de Tòquio i l’any següent, la mostra Anselm Kiefer-Melancholia al Sezon Museum of Art, de Tòquio.