Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura. A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki (1977). Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament. El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’enclavament d’Ossètia del Sud. Després de declarar Geòrgia la seva independència (9 d’abril), fou elegit (26 de maig) directament president de la novella república de tipus presidencialista amb el 86,5% dels vots. Acusat de dictador per part de l’oposició —composta per militants excomunistes— Gamsaḫurdia manà detenir els seus capdavanters (setembre), i les forces a ell lleials prengueren el quarter de la Guàrdia Nacional. El desembre, però, fou víctima de les forces rebels que assetjaren el palau presidencial i l’obligaren a signar l’alto el foc el 28 del mateix mes. Ell s’escapolí, i els seus partidaris, armats, són objecte de persecució per les forces governamentals.