Es graduà en filologia a la Universitat de Torí el 1962, i els anys següents amplià estudis en diverses universitats alemanyes. Posteriorment ha estat professor de la Universitat de Torí (1970) i de la de Trieste, on des del 1978 ensenya literatura alemanya. Entre els anys 1994-96 fou senador i el 2001 ocupà una càtedra del Collège de France. La seva obra, reveladora d’uns amplis coneixements històrics, filosòfics i literaris (especialment de l’àmbit germànic), és formada sobretot per novel·les i assaigs, en els quals reflexiona sobre la idea d’identitat i tolerància i també sobre les ideologies del sXX a la llum de la conflictiva història d’Europa.
Entre els seus assaigs cal esmentar Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna (1 963, tesi de llicenciatura) literaris, com ara Il mito absburgico nella letteratura austriaca moderna (1963), Lontano da dove (1971), Dietro le parole (1978), Itaca e oltre (1982), L’anello de Clarisse (1984), Danubio (1986), reflexió sobre Europa a través de l’itinerari per la història i les ciutats per on passa aquest riu, obra que el projectà amb gran força, Utopia e disincanto (2001, col·lecció d’assaigs publicats entre 1974 i el 1998), L’infinito viaggiare (2005), La storia non è finita (2006) i Alfabeti (2008).
En narrativa s’inicià amb Illazioni su una sciabola (1986), i ja més pròpiament novel·lístics posteriorment publicà Un altro mare (1991), Microcosmos (premi Strega de novel·la 1998) i Alla cieca (2005). És també autor d’obres teatrals: Stadelmann (1988), Le Voci (1999), La mostra (2001) i el monòleg Lei dunque capirà (2006).
Ha obtingut nombrosos guardons, entre els quals el premi Erasmus (2001), el premi Príncipe d’Astúries (2004), el premi Giuseppe Tomasi di Lampedusa (2005), el premi Terenci Moix a la trajectòria literària (2008) i el premi de la Pau dels Llibreters Alemanys de la Fira de Frankfurt (2009). L’any 2011 fou nomenat doctor honoris causa per la universitat de Barcelona.