Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972). Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana, hi exercí de professor de filologia llatina (1972-2019).
Com a poeta publicà Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990), D’ara i de sempre (2000) i Cobles devotes (2010), recollits a Obra poètica completa (2020).
Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos. D’una banda, la filologia llatina (amb traduccions d’autors de totes les èpoques de la llatinitat, entre els quals figuren Catul, Virgili, Horaci, Ovidi, Suetoni, sant Agustí, l’Abat Oliba, Anselm de Canterbury, Ramon Llull, Erasme de Rotterdam, Roberto Bellarmino, Francesc Calça, John Locke i Baruch de Spinoza), a la qual dedicà un bon nombre d’estudis, com La poesia llatina dels Països Catalans (Segles X-XX) (1996) i La poesia llatina de Montserrat en els segles XVI-XVII (El Còdex Brenach de l’Arxiu Episcopal de Vic (1998).
D’una altra, el de la filologia catalana (amb estudis sobre Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, Carner i altres autors del segle XX), en la qual sobresortí com a estudiós de la vida i l’obra de Carles Riba, amb obres com Carles Riba (1893-1959) (1989), La plenitud poètica de Carles Riba. El període de les ‘Elegies de Bierville’ (1994), Les dames de Josep Carner (1998), Carles Riba i Joan Maragall o la moral de la paraula (2011), Albert Manent i Carles Riba, dues personalitats del Nou-cents (2015) i Carles Riba: Biografia i antologia poètica comentada (2017), i també com a editor d’epistolaris, entre els quals figuren el de Josep Torras i Bages i el de Josep Carner.
I per últim, el de la tradició clàssica, amb estudis exhaustius sobre la presència dels grans clàssics de l’antiguitat en la literatura catalana, dels quals destaca De l’Edat Mitjana al Dos mil. Estudis sobre la tradició clàssica a Catalunya (2009) i El crepuscle de la poesia. Rainier Maria Rilke: un capítol de la història literària catalana (2009).
En els darrers anys centrà el seu interès d’una manera especial en la retòrica, i publicà una traducció de la Retòrica a Herenni (2000) i L’art de la paraula (2000), el primer tractat de retòrica i poètica complet aparegut en català.
Col·laborà també en l’edició de les obres llatines de Ramon Llull, del qual publicà la Rhetorica noua, el Liber de natura, el Liber quid debet homo credere de Deo, el Liber de mille prouerbiis (2005), Raimundi Lulli Opera Latina 97-100: In Cypro, Alleas in Cilicia deque transmarinis ueniente annis MCCCI-MCCCII compilata (2005), Raimundi Lulli Opera Latina 7-9, annis 1274-1276 composita (2009) i Sobre Ramon Llull (2013). Fou un dels col·laboradors de la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas.
Els seus articles aparegueren en diverses revistes d’investigació i de creació, com Els Marges, Faventia, Reduccions, Llengua & Literatura, Serra d’Or, Revista de Catalunya i L’Avenç. Publicà en les col·leccions de Textos Filosòfics, Clàssics del Cristianisme i Fundació Bernat Metge. Impartí nombrosos cursets, seminaris i conferències sobre literatura clàssica i literatura catalana, fou fundador de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (1979), coordinador del Simposi Carles Riba (1984) i membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge (1993).
També és autor de la novel·la El Perdut i el seu mirall (2016) i del recull de composicions de cent autors japonesos diferents del segle XIII Hyakunin-isshu (2021). El 2014 publicà El parlar d’una família vigatana, dos volums dedicats a explicar amb tots els detalls la llengua de la seva família, i el 2023 el primer volum de les seves memòries, Vida viscuda. Memòries.
Fou guardonat amb el premi Josep Carner, de l’Institut d’Estudis Catalans (1997), amb el premi a la millor traducció catalana de l’any 1982, per la Generalitat de Catalunya, amb el V premi Fundació Congrés de Cultura Catalana de biografia i estudis històrics (1988), amb el premi Crítica Serra d’Or 1990 i amb el premi de crítica literària Jaume Bofill i Ferro (1999).