OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

llei de Normalització Lingüística a Catalunya

lingüística ling
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.

La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació (1980-83): a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta (juny de 1982), sotmesa a dictamen del Consell Consultiu (desembre de 1982), abans de ser aprovada pel ple l’abril següent. Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans (títol preliminar) se centra especialment en alguns àmbits competencials en què la Generalitat té capacitat regulativa: l’ús oficial (títol I) i l’ensenyament (títol II), en els quals el català és declarat llengua pròpia, o els mitjans de comunicació propis o sotmesos a la competència o la gestió dels poders autonòmics (títol III). En els altres àmbits de la societat, sols preveu intervencions de foment o suport. Els títols IV i V tracten, respectivament, de l’impuls institucional i de la normalització de l’ús de l’aranès. Una sentència del juny de 1986 del Tribunal Constitucional n'anul·là l’article 4,2, que legitimava el Consell Executiu per defensar els drets lingüístics dels ciutadans, i un incís de l’article 6,1, que establia que en cas d’interpretació dubtosa, el text català de les lleis del Parlament de Catalunya seria l’autèntic. Al final del 1993 es començà a treballar en un projecte de reforma de la Llei de 1983, que havia de suposar una segona fase dins del procés de normalització: un cop estès el coneixement de la llengua a la major part de la població, calia promoure'n l’ús social. Aquesta reforma quedà paralitzada el 15 de febrer de 1994, quan el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d’alguns articles. Tanmateix, les sentències del Tribunal Constitucional del 23 de desembre de 1994 i del Tribunal Suprem del 13 de juliol de 1995 declararen la constitucionalitat de la llei de Normalització i, per tant, de la immersió lingüística a les escoles. L’any 1997 hom creà una ponència parlamentària per tal de reformar aquesta llei. L’any 1998 entrà en vigor la nova llei de Política Lingüística a Catalunya, reforma de la llei del 1983.

Col·laboració: 
IMM

Llegir més...