Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura. Un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil, és considerada hereva directa de Clarice Lispector. Destacà per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat. La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn les novel·les Guia-mapa de Gabriel Arcanjo (1961), la seva primera obra, Madeira feita de cruz (1963), Fundador (1969), A casa da paixão (1977), Tebas do meu coração (1974), A força do destino (1977), A república dos sonhos (1984), A doce canção de Caetana (1987), Cortejo do Divino e outros contos escolhidos (2001), Vozes do deserto (2004) i Um dia chegarei a Sagres (2020), entre d’altres.
És autora també dels reculls de contes Tempo das frutas (1966), Sala de armas (1973), O calor das coisas (1980), O pão de cada dia: fragmentos (1994) i A Camisa do Marido (2014), dels volums d’assaig O presumível coração da América (2002), Aprendiz de Homero (2008) i Filhos da América (2016), i de les memòries Coração Andarilho (2009), per les quals rebé el premi Terenci Moix a la trajectòria literària el 2010, O Livro das Horas (2012) i Uma furtiva lágrima (2019).
Entre altres distincions, fou guardonada amb el premi FIL de literatura en llengües romàniques (1995), el Premi Internacional Menéndez Pelayo (2003), el premi Príncipe de Asturias de les lletres (2005) i el premi Casa de las Américas (2010). Fou membre de l’Academia Brasileira de Letras des del 1990, institució que presidí en 1996-97.