Joan Romero i González

(Albacete, Castella-la Manxa, 1953)

Geògraf i polític.

Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982. Professor a la Facultat de Geografia i Història d’aquesta Universitat des del 1976, n’és catedràtic des del 1988. Interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica, ha publicat sobre aquests temes, entre d’altres, La despoblación de la Mancha (1980), Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea. Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX (1983, tesi doctoral), Pobreza y desigualdad en los países desarrollados (1992) i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países en desarrollo (1992).

Posteriorment s’ha orientat vers els camps de la geografia política, les polítiques públiques, l’estructura de l’Estat i les noves formes de governança territorial a Espanya i a Europa amb títols com ara Geografía humana. Procesos riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado (2004), Espanya inacabada (2006), Las otras geografías (2006, amb Joan Nogué), Historia de las Españas (2015, amb Antoni Furió), La secesión de los ricos (2016, amb Antonio Ariño) i Geografía humana de España (2017). Fou el primer director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (fins el 2008), adscrit a les universitats de València i Jaume I.

Militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), en fou diputat al Congrés els anys 1982-83 i 1996-2000, i conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana en el darrer govern de Joan Lerma (1993-95). Els anys 1997-99 fou secretari general del PSPV, que abandona l’any següent. S’aproximà posteriorment a Compromís i novament al PSPV des del 2015. També ha estat director general d’Universitats de la Generalitat Valenciana (1983) i secretari general tècnic del Ministeri d’Educació i Ciència (1985-87).