OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Albert Rossich i Estragó

Lingüística i sociolingüística    Literatura catalana
literatura lit i filologia filol
Filòleg, historiador de la literatura i sociolingüista.
Girona, Gironès, 13 de juliol de 1952

Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1977-92) i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic. La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari. Expert en el Barroc català, ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha contribuït a una revisió radical de la percepció tradicional de la literatura catalana del període modern, especialment de la barroca, amb especial atenció a l’obra del Rector de Vallfogona.

Ha publicat nombrosos estudis sobre història de la llengua i de la literatura de l’edat moderna i del segle XIX, entre d’altres Una poètica del Barroc. El “Parnàs català” (1979, premi Milà i Fontanals de l’Institut d’Estudis Catalans 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (1987), l’adaptació de Lo desengany (1987), de Francesc Fontanella, El teatre català dels orígens al segle XVIII (2001), amb Antoni Serrà i Pep Valsalobre, amb el qual ha publicat també l’antologia Poesia catalana del barroc (2006) i Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII) (2007). Ha estat també curador (amb Salomó Marquès) de l’edició anotada d’Instruccions per a l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac (1981, premi de Literatura Catalana de la Generalitat d’Investigació 1982). Dels estudis sobre multilingüisme literari sobresurt El plurilingüisme en la literatura catalana (2014, amb Jordi Cornellà). Com a sociolingüista, és coautor dels llibres El futur de la llengua catalana (1991, amb Modest Prats i August Rafanell) i El futur del català (2005, amb Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Solà), que donaren lloc a una certa polèmica per la denúncia que feien d’un cert cofoisme oficial amb relació a la situació actual del català i a la normalització lingüística. Ha col·laborat també en la Història de la cultura catalana publicada per Edicions 62. Col·laborador en revistes i en la premsa diària, és membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2013).

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2018-10-04

Llegir més...