Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972. Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M. Àngels Marquès i Roca. Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld (Alemanya), durant el curs 1972-73. Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica. Fou degà de la facultat de Geologia (1985-89) i vicerector d’aquesta universitat (1981-85), com també secretari i gestor del Programa Nacional de Recursos Geológicos (1987-89). Formà el grup de geologia estructural de la Universitat de Barcelona, el qual ha centrat les seves investigacions en les estructures hercinianes i alpines de diverses unitats de la península Ibèrica: principalment els Pirineus, la Serralada Ibèrica, les Serralades Costaneres Catalanes i les Illes Balears. El 1974 publicà la seva tesi doctoral, Estudi tectònic del Paleozoic inferior del Pirineu entre la Cerdanya i el riu Ter, i és l’autor responsable del volum Geologia I de la Història Natural dels Països Catalans (1986).