OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Segimon Serrallonga i Morer

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Torelló, Osona, 30 de desembre de 1930 — Badalona, Barcelonès, 10 d’abril de 2002

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic. El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes InquietudsReduccions i Anuari Verdaguer, l’Editorial Eumo (fou un dels creadors) i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit. 

Com a poeta publicà Eixams (1974) i Poemes 1950-1975 (1979, premi Crítica Serra d’Or 1980). La seva poesia parteix del mestratge de Carles Riba i constitueix, segons Joaquim Molas, una aventura plantejada en termes absoluts tant des d’una perspectiva moral com verbal. Una poesia radical, culta i complexa arrelada a la rica experiència literària de l’autor. 

Escriví diversos estudis sobre Jacint Verdaguer, Carles Riba o Ausiàs Marc, i traduí al català obres de Brecht, Goethe, Shelley, Petrarca i Rimbaud, per bé que, on excel·lí com a traductor és en les Versions de poesia antiga (2002), fent de torsimany de la poesia mesopotàmica i de la tradició poètica de l’Egipte antic, d’Israel, de Grècia i de Roma, del poema de Guilgameix a Lucreci, en una cronologia que va del tercer mil·lenni fins al segle I aC. Tingué cura de l’edició del Dietari (1983) de Francesc Rierola. L’any 2007 es publicà l’antologia pòstuma Sempre voldré voler, que recull una selecció de la seva obra poètica, prosística i assagística.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2020-12-03

Llegir més...