Marina Subirats i Martori

(Barcelona, 13 de març de 1943)

Marina Subirats i Martori

© Universidad Internacional Menéndez Pelayo

Sociòloga.

Llicenciada (1965) i doctorada en filosofia (1974) per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine (1967-79). Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona (1970-73) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), on fou també catedràtica (1992-2006) i catedràtica emèrita (des del 2006). Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans (1984-85, 1990, 1885, 2000).

En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’Assumptes Socials (1993-96) i ocupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona: regidora d’Educació (1999-2006), presidenta del Consell de Sants-Montjuïc (1999-2003), presidenta del Consell de Nou Barris (2003-06) i cinquena tinent d’alcalde (2003-06). És membre del Consell Escolar de l’Estat des de l’any 2004.

Té editades nombroses publicacions, entre les quals destaquen El empleo de los licenciados (1981), Lescola rural a Catalunya (1983), Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta (1988), Con diferencia. Las mujeres frente al reto de la autonomía (1998), Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI (2012), Forjar un hombre, moldear una mujer (2013) i De mares a filles: la transmissió de la feminitat (2023).

Entre altres distincions, ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2006), el Premi Catalunya de Sociologia (2011) de l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i la Medalla d’Honor de Barcelona (2023). És doctora honoris causa per la Universitat de Valladolid (2018), Universitat Rovira i Virgili (2021) i per la de Girona (2021).