Àngel Terron i Homar

(Palma, Mallorca, 1953)

Poeta.

Doctor en ciències químiques per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1982). Des del 1986 és professor titular de química inorgànica de la UIB.

La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura. Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química (1977 i reeditat el 1996), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982) , Ternari (1986), De bell nou (1993), Al·lotropies (1996), Geometria descriptiva (1999), Sons nets (2004), À mon seul désir (2007) i Els noms del cervell (2013). Entre el 1977 i el 1987 edità la revista Blanc d’Ou i, posteriorment, Poetry and Sons. Edità i dirigí, també, la col·lecció de poesia "Tafal" (1977-82).